9è COMBAT DE CORRANDES

Dissabte al matí, abans de les nou, el sol picava i augurava un molt bon dia. Ja portàvem setmanes treballant perquè tot sortís rodó. Tot el nucli del poble estava organitzat per acollir a totes les assistents. Taules i cadires, un bon equip de so, brancada pels calçots, etc. La diada la va inaugurar la pintada del mural de la Dalla Feminista a la pista que va estar obert a tothom fins just abans de dinar. Seguidament, vam encetar les Microxerrades,una novetat d’enguany: la voluntat d’aquest acte va ser donar a conèixer tres entitats: vam comptar amb la presència del CDR Garrotxa que coincidint amb La Primavera Republicana, ens van esmentar les intencions per defensar la república i la necessitat d’organització entre nosaltres; la CNT Olot ens va poder explicar amb prou detalls com havien anat les vagues i els talls després de les jornades del 3-O, el 8-O, i també aclarir la necessitat per fer front a l’opressió. I Som Energia ens va explicar en què consistia l’empresa i les alternatives energètiques de les que disposàvem. Mentrestant, els calçots ja es començaven a coure i la plaça s’emplenava de taules i cadires per dinar. Kiku Pujol, que ja tenia els troncs a punt, ens va demostrar la seva destresa amb la moto serra, i ens deixava embadalits. Mentrestant els gegants, els cavallets i les gralleres començaven a tocar i a fer cercavila fins la pista i tornar. Després, el drac Niol va fer una aparició brillant, dansant i movent la cua a ritme de gralles i aplaudiments. La barra ja era gairebé plena de gent que volia tastar la Poch’s que, com cada any, ens brinda una cervesa exquisida. La colla bastonera va acaba de concloure el matí de cultura popular. Ja eren quarts de dues i la cua pels tiquets del dinar omplien la plaça de davant l’església. La gent es començava a seure, la carn s’anava fent al a brasa, i l’arròs feia la xup-xup. La Setzena Calçotada Popular va omplir la plaça de fressa, salsa i alegria. I alguns comensals experimentats, es van dur el para-sol per no quedar torrats abans d’hora, els altres buscaven l’ombra com podien. Després dels cafès, el Mag Sanyes, ajudat per la membre del jurat, Mireia Boya, va fer un espectacle on la carta del joc de mans va acabar ben rostida, i casualment era un rei de diamants… I ja era hora de començar el combat! Però… què coi passa? A dalt l’escenari apareixen tres folls del fuet i la matança… i ja ho deien, que tots dos tenen semblances i quelcom a compartir; tant al porc com al Borbó, els arriba el seu Sant Martí! Ara sí, després de treure les taules del dinar, i recollir la brossa… comença el Novè Combat de Corrandes de la Garrotxa! I amb un jurat de Luxe: Jordi Ruiz, com a local; Agnès Algueró com a comarcal i Mireia Boya, territorial. I l’Aleix Borrell qui n’era l’expert. Una participació prou bona! La Marta Rius va anar dirigint el combat acompanyada pels músics, un conjunt essencial per la diada. Una vintena de valents i valentes van decidir pujar a l’escenari i glosar!D’aquesta vintena, en varen quedar sis, i després de tres hores de combat, la “Corrandera” Major va ser la Fardatxa, i el “Corranderu” garrotxí va ser en David Mora. A dalt l’escenari vam poder sentir corrandes, garrotín i demés glosa dedicada a la llibertat, en contra la repressió barrejades amb humor! Un no parar, cada any és un espectacle! Ens cal destacar també la gran resposta del públic que, com cada any, no ens decep i apassionat per la glossa, anima a les participants i fa, de la diada, una festa inconfusible! Era ja ben entrada a la tarda i Josep Maria Cantimplora es posava a recitar i cantar els seus versos sense deixar-nos indiferents! I la festa a la plaça ja s’acabava, sort que per molta gent, la ratafia encara en quedava. Va ser una diada llarga, i plena. Vam quedar molt satisfets i satisfetes d’haver pogut, un any més, juntament amb la Greda i AJG, tornar a cooperar i organitzarun esdeveniment com el combat al nostre poble; i ja es consolida com un acte d’assistència obligatòria per a totes les glosadores de bon nivell de les terres catalanes, i també un acte reivindicatiu de grans magnituds a la comarca. Mica en mica, ens hem fet un nom d’entre els actes de cultura i reivindicació popular de Catalunya. Des de l’organització estem molt contentes! I volem agrair de tot cor a tothom qui va assistir i qui va fer-ho, d’alguna manera o altra, possible. GRÀCIES! I creiem necessari, que en moments com els que vivim, on la repressió i la visible manca de llibertat d’expressió són tant latents, que hi hagi persones amb ganes de continuar lluitant, combatents i sense por! Tenim ganes de continuar cuidant aquesta lluita, i treballant per fer, de la cultura i el folklore, un orgull! L’any que ve, més i millor! Visca la terra!! I tan de bo, el Desè Combat de Corrandes el puguem celebrar en plena República!